Voldria fer-vos una reflexió a propòsit de la notícia que fa pocs dies vam celebrar, el reconeixement de la dieta Mediterrània, de la Gastronomia francesa i de la Culinària mexicana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
El Concepte dieta Mediterrània que s’ha reconegut va molt més enllà d’un sistema d’alimentació equilibrada basat ens un llistat de productes concrets. Vull fer èmfasi en la importància del reconeixement del fet cultural. En la mateixa definició del terme Dieta, que prové del grec diaita i que es pot traduir com estil de vida, hi trobem la clau.
Us convido a que llegiu amb atenció el text d’aquest link de la Fundació Dieta Mediterrània http://fdmed.org/UNESCO/DIETA%20MEDITERRANEA-%20PATRIMONIO%20CULTURAL%20INMATERIAL.pdf.
Veureu com l’argumentació de la sol·licitud es basa en l’aportació a la cultura d’un sistema culinari en un sentit ampli i, en definitiva, d’una manera de viure que compartim els països mediterranis.
Catalunya forma part d’aquest sistema culinari però casualment som l’únic País que porta desenvolupant ja fa anys des de la Fundació Institut Català de la Cuina la Investigació del Patrimoni Culinari, amb una obra que ja hem presentat internacionalment a diferents fòrums d’història i antropologia alimentaria: el Corpus de la Cuina Catalana, del que al Gener en sortirà una nova edició revisada i ampliada.
Pel que fa al reconeixement de les Gastronomies francesa i mexicana, volia també aclarir que en el meu parer el reconeixement cultural radica en que la cuina és un element constant en la vida tant dels francesos com dels mexicans. En el cas de França se sumen a la component social de la cuina una clara influència internacional basada en una innovació continuada i en una sèrie de productes extraordinaris i molt variats. Els francesos són, com els mexicans, molt conscients de la importància de la seva gastronomia.
Ja fa molts anys que insisteixo en que des de l’administració es reconegui tota aquesta tasca que des de la institució que dirigeixo hem dut a terme per recollir aquest patrimoni. És hora que la Cuina Catalana i els seus productes associats tinguin el reconeixement que es mereixen, que sigui coneguda i promoguda, arreu del Món. Tenim la base (el Corpus Culinari Català) , tenim les eines (la Marca Cuina Catalana)per convertir la cultura Gastronòmica de Catalunya en un reclam Turístic- Gastronòmic.
Sentim-nos orgullosos d’aquest Patrimoni, siguem esplèndids amb nosaltres mateixos i posem-nos tots plegats a treballar!
Pepa Aymamí
Promotora de la Marca Cuina Catalana
Cuina Catalana
