El Cuiner Jean Luc Figueras ens ha fet arribar un controvertit escrit donant la seva opinió sobre la situació actual de la cuina catalana. En ell, apareixen molts conceptes que estan en ple debat i ens agradaria que tots vosaltres donéssiu la vostre opinió sobre el tema.
Què en penseu de la cuina catalana actual? Com veieu el futur de la cuina tradicional catalana? Creieu que tornar a fer els plats d’abans és una moda passatgera o és un espertit de recuperar el nostre patrimoni cultural?
Cuina Catalana o cuina en temps de crisis
Sembla xocant, o si més no curiós, que després de molt temps sota la influència de la cuina de laboratori i del recolzament dels mitjans especialitzats, ara refloti la cuina catalana amb l’excusa que “estem cansats de tanta sofisticació” i s’hagi de tornar al mateix que abans: productes i cuina del país.
Tornen les cassoles, encara que a vegades, per molt elaborades que estiguin, seria millor deixar-les com estaven. Afalaguem les picades, els rostits, els tortells, els pagesos i els seus ous, les seves gallines, els seus ànecs i els seus porcs.
Tan cuiners qualificats com evolutius obren sucursals de cuina catalana (la “cuina de l’àvia” li diuen. Pobre àvia!). Però durant anys, hem preferit comprar colomí, poulardes de França, perdius d’Escòcia, bous d’Alemània o llamàntols de Canadà sense preocupar-nos ni una mica del que tenim aquí, ni dels petit productors.
Si aquest reflotament serveix per apreciar el nostre territori i els seus productes, benvingut sigui.
Amb aquesta introducció, no pretenc menysprear la cuina catalana que he dit de pas, ja que és una cuina molts dels plats de la qual són importats d’altres regions o països. Cuina marinera, cuina de vaixells de pesca i, sobre tot, cuina de producte del millor producte. D’aquell producte que vam deixar morir per culpa de la globalització. I, amb ella, vam arrossegar molts horts i molts remats ecològics naturals que semblen estar una altra vegada de moda, potser massa tard.
El mirall on es miren molts cuiners, l’estandard de la cuina espanyola i catalana per mèrits propis (i molt del que s’ha de tenir no está fent precisament cuina catalana ni una oda als productes catalans) està fent cuina de desenvolupament i investigació que, segons el meu parer, ha sigut mal copiada per molts i ignorada per altres, però entre els uns i els altres no hem sabut crear la cuina catalana del futur, la cuina de fusió, entre el que és nou i revolucionari i la cuina de la terra. Per tot això, crec que hem perdut l’oportunitat. I quan les oportunitats passen sense ser enteses és difícil recuperar el temps perdut.
Jean Luc Figueras, cuiner
Cuina Catalana
Probablement té raó en que s’ha perdut alguna oportunitat. Però en aquestes coses no sempre n’hi només ‘una’ d’oportunitat.
Encara sóm a temps de crear-la, aquesta cuina catalana del futur. Al cap i a la fí, venim de milers d’anys d’historia i segur que no l’acavem aquí.
Potser costa una mica i potser es perdi alguna empresa per el mig, però no em puc imaginar que d’aqui 20 anys no hi hagi una cuina catalana renovada i enriquida.
Aquest article va apareixer al blog de 7canibales en castellà i jo hi vaig respondre el seguent: (perdoneu el castellà)
calignasi dice:
4 Abril, 2010 a las 12:08 pm
gloriosas elaboraciones es la frase que junto a la idea de Jean Luc de que se haya perdido, tal vez, una oportunidad de poner la cuina catalana al dia me gustaría oir en un futuro…. tal vez no sea Cala Montjoi la cuna de su nacimiento pero en medios rurales hay gente anónima que em pieza a trabajar de otra manera, con otro estilo, con aromas de cazuelas desde la infancia pero con asistencia a las mejores escuelas, a los mejores congresos i a buenos stages en las mejores casas, ¿estais seguros que no saldrá nadie revolucionario de todas esas sedes?
Dejaros de tantas centralidades urbanas y salir al campo que hay moscas, campanas que suenan de noche y vacas que dejan rastros malolientes y empaparos de ruralidad juvenil a los fogones, dejaros llevar por el boca-oreja de gente que está lejos de lo mediàtico ya que lo importante es llenar cada fin de semana para pagar facturas que si hicierran escalivadas y carne a la brasa seguro que no tendrian que pagar. Alguien les llamó los nuevos románticos de la cocina catalana, si alguien tiene un nombre más pomposo que lance la primera piedra. Viva el fricandó de gloriosa elaboración !!!!
crec que es el que hem de fer, no perdre de vista el naixement d’aquest moviment….
Ignasi