Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘propostes’ Category

En un dia tan assenyalat com el de Sant Josep convé recordar la crema catalana, la crema cremada, com a postres referent d’aquest dia i reflexionar sobre la seva situació als restaurants de Catalunya.

Si ens preguntem per la seva acceptació coincidirem que és ben acceptada i coneguda a les llars catalanes, però no queda tan clar si en són tantes les que s’animen a cuinar-la a la pròpia casa o si, en canvi, és un menjar preferentment consumit a fora.

Als restaurants, trobem que les cartes de postres solen ser igualment uniformes degut a que s’ha estès el costum de servir-ne de preparats que són proveïts per empreses distribuïdores. Assistim, doncs, a una decisió que respon a buscar una gestió més ràpida i còmode i que, segurament, és proporcional a la manca de professionals pastissers i rebosters als nostres restaurants.

Tot i que ha plogut molt, encara poden ser vigents les paraules que escrivia Vázquez Montalbán, l’any 1977, a L’art del menjar a Catalunya:

“Pla es queixa, i amb molta raó, de l’escassa complicitat que la pastisseria popular té als restaurants del país: <<Viatjant pel país –cosa que faig alguna vegada- es pot constatar que en els pobles d’una certa importància les confiteries estan molt ben proveïdes i que en canvi, a les fondes, l’única cosa oferta habitualment és el didal de flam, que a tot arreu és igual i intercanviable i que té una continuació de monotonia que només la paciència dels viatjants de comerç pot aguantar. De vegades, i potser a causa d’un moviment caritatiu o humanitari, el fondista presenta un plat de crema més o menys cremada –menys que més- i fins, de vegades, i ara ja per pura casualitat, hom té accés a un tros de braç de gitano, rarament passable, generalment mústic i d’una malenconia irreparable>>. La famosa crema catalana que hi solen servir acostuma a tenir tant a veure amb la crema catalana autèntica com el caviar de plàstic amb el caviar Beluga Beluga, que cal que tingui dos cognoms per a evitar adjectivacions aproximades. La cosa és greu, si tenim en compte que una de les columnes de la Catalunya dolça és precisament la crema catalana i més encara la crema cremada”.

Tradicionalment, la crema del dia de Sant Josep era feta per les àvies o les tietes solteres que vivien a casa de l’hereu i rivalitzava amb postres preparades però, sens dubte, la primera marcava la diferència gràcies a l’ús de bons productes frescos i al remat final quan s’afegia, una vegada freda, un polsim de sucre i es cremava només una mica amb una planxa roent. I és que aquesta és la clau de la crema cremada que, com deia Martí Pol, la crema / quan crema / no és bona crema.

Animem als restaurants a que feu la crema i la inclogueu a les vostres cartes i a les famílies a que les també les feu i les compartiu en família.

Read Full Post »

La nostra cuina en anglès

www.eatcatalunya.com

Gràcies al Twitter, del que fa poc que en som usuaris, hem descobert i conegut una pàgina web on es promociona la nostra cultura gastronòmica. Això potser no seria res de l’altre món, si no fos perquè aquesta pàgina està realitzada exclusivament en anglès, i va dirigida a  tots aquells que no coneixen Catalunya ni la seva gastronomia.

A eatcatalunya.com hi podem trobar rutes gastronòmiques, receptes de cuina catalana, i explicacions de les nostres tradicions més arrelades com poden ser la utilització del porró o el costum de fer el vermut.

Realment ens ha semblat una inciativa molt interessant i estem molt contents de veure com la nostra gastronomia interessa i agrada fora de les nostres fronteres.

Us convide’m a fer-hi una ullada!!

Read Full Post »

La Mona de Pasqua

Ja fa dies que petits i grans s’aturen davant els aparadors deles pastisseries per contemplar bocabadats les mones de xocolata. Aquest any guanyen de calaix les mones dedicades  al barça i el seu jugador estrella Leo Messi , els personatges de la pel·licula “Tiana y el sapo” i  en Bob esponja.

Estem segurs que tot i que aquest és un any de vaques magres, s’imposarà de nou la tradició i  el dilluns de Pasqua (data assenyalada en el calendari pastisser) tornarem a gaudir de les mones de xocolata com hem anat fent els catalans des del S.XIX.

Us suggerim però que a banda de comprar la mona de xocolata proveu de fer a casa la mona tradicional (la dels ous durs). Trobareu la recepta inclosa dins el Corpus de la cuina Catalana a la nostra plana web.

També recomanem que llegiu l’article sobre la Mona de Pasqua  d’en Jaume Fàbrega en el seu blog BONA VIDA hi trobareu la història d’aquest pastís tant arrelat a la nostra tradició i les variants que trobem arreu de tots els territoris de parla catalana.

Pels que vulgueu fer alguna activitat amb els nanos aquest cap de setmna us recomanem que visiteu el Museu de la Xocolata de Barcelona, hi trobareu exposició de mones de xocolata i si us afanyeu podreu inscriure la canalla al taller “Artistes de la Xocolata” que organitzen cada cap de setmana.

Read Full Post »